Avui m’he assabentat que govern central es dedica,
entre altres coses, a requisar tot el material sanitari, centralitzant, diuen,
la seua distribució des de Madrid. Que jo sàpiga, la G.C. s'ha endut cap a
Madrid cent cinquanta mil mascaretes d’Andalusia, i quatre mil d'Igualada,
deixant aquells territoris desabastits. Cosa que han aprofitat, els periodistes
de sempre, per a contar a la gent coses que no són certes.
A part de les consideracions que es podrien fer sobre
la manera d'actuar, o sobre l'encert de les mesures preses pel govern central,
i per a això ja hi ha gent amb millor criteri que el meu. Des que va començar
l'actual pandèmia, hi ha una qüestió que em preocupa: l’escassesa de material
de protecció sanitària.
No hi ha mascaretes, ni guants. Tampoc hi ha
gel desinfectant, i els sanitaris es queixen per no disposar de material de
protecció suficient, ni bates, ni pantalles protectores. Tot això en un país
ric, occidental. Per si això fora poca cosa, el govern central confisca el poc
material disponible, centralitzant la seua distribució i retardant-ne la
disponibilitat als llocs de destí.
En moments de crisi greu, com l’actual, no seré jo
qui es dedique a escampar por a la gent, ni crítiques indiscriminades als qui
ens governen. Tampoc aniré repartint culpabilitats, ni buscant a qui penjar-li
la responsabilitat de la nostra desgràcia. Ara toca fer un enorme esforç per
eixir d’una situació, que, cada dia més, esdevé preocupant.
Però això no vol dir que m’haja de creure tot el que
em diuen, tampoc que la meua actitud esdevinga merament passiva sense aplicar
la reflexió i la crítica a les decisions que estan afectant, d’una manera
considerable la meua vida quotidiana, i condicionant el meu futur, i el dels
meus. Crec que, fins i tot en els pitjors moments, hem de saber mantindre viu l’esperit
crític, i la capacitat de reflexió.
I la reflexió que em faig respecte a la falta de
material sanitari, és molt senzilla, molt de poble, molt ingènua. El material
que escasseja és de fabricació senzilla, això em pareix a mi. Estem a Europa,
la segona economia mundial, on hi ha milers de tallers i fàbriques de tota mena.
Fa més de tres mesos que va la cosa, ací sols unes setmanes. Que ha passat per
a què no tinguem a l’abast el material de protecció suficient?
En temps bèl·lics, i prebèl·lics, les nacions
adaptaven les seues economies a l’enorme esforç que els representava fabricar
artefactes de mort. Adaptaven les fàbriques a les noves necessitats de construir
màquines per a la guerra a un ritme frenètic. Perquè els nostres governants no
es van posar a adaptar les indústries necessàries per a cobrir les nostres
necessitats actuals? No ho entenc.
Potser estiga equivocat, i els guants, les
mascaretes, el gel desinfectant, i les pantalles de protecció, siguen articles
que necessiten una tecnologia molt especialitzada. A mi em pareix que no és
així, que són elements de fàcil i senzilla fabricació. Em sembla que si ens
explicaren com fabricar mascaretes, i ens posarem tots a la feina, en un dia reblíem
els hospitals de mascaretes per a donar i vendre.
No puc entendre, de cap de les maneres, el que està
passant. Algú m’ho sabria explicar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada