Presoners

Dijous passat la jutgessa Lamela va ordenar l’ingrés en presó del vicepresident de la Generalitat de Catalunya i set consellers, les notícies sobre l’empresonament em van causar una gran impressió, pels detalls que s’han fet públics de la seua detenció.

Els consellers van ser emmanillats amb les mans darrere, carregats a un furgó policial i traslladats de mala manera per un recorregut de més de cent kilòmetres. Al llarg del viatge van ser humiliats pels policies que els custodiaven. En una gravació que s’ha fet pública, uns altres policies es burlaven d’ells, comentant el que patirien en el viatge, i afirmant que el vicepresident de la Generalitat de Catalunya seria objecte de violacions a la presó.

Estic parlant de coses que són importants: El maltractament que infringeixen a les persones que han de custodiar uns funcionaris públics, i la constatació que a les presons espanyoles les violacions són normals.

De la manera com parlaven aquells tres policies, els feia riure que durant el trasllat dels presos se’ls humiliés, i els feia molta gràcia que a les presons hi haguera violacions.

A les presons hi ha violacions, la policia ho sap i se’n riu, els directors de les presons també ho deuen saber i no fan res, els jutges també ho sabran i no actuen. Constatar això és posar de manifest la degradació moral, la corrupció ètica de la societat espanyola.

En quina mena de país vivim? Quina classe de policies i de jutges tenim? Com és que ningú s’escandalitza d’eixa realitat? Heu perdut la vergonya? No teniu moral?

La meua mare deia: “a l’hospital i a la presó tots tenim un cabiró”. A l’hospital tots hem anat alguna vegada, o anirem.  A la presó, amb el que estem veient els darrers anys, podem anar en qualsevol moment per qualsevol motiu, per escriure  un bloc també.