La degradació moral d'Espanya

Els espanyols no ens volen,  mai ens han volgut, ni ens voldran mentre parlem el nostre idioma. I si algun dia oblidem la nostra llengua i parlem la seua, hauran de passar segles per a que ens consideren com ells. Som de” provincias”, i parlem “aldeano”.

Si mirem els nostres records,  a tots els catalano-parlants ens han humiliat alguna vegada per parlar el nostre idioma. Podria fer una llarga relació de les voltes que al llarg de la meua vida he sentit el menyspreu dels espanyols.

Als valencians ens tracten amb certa commiseració, però als catalans literalment els odien. Això és així, cal que comencem a admetre-ho. Els espanyols són rabiosament nacionalistes i profundament anticatalanistes, i ells ho saben però ho negaran sempre, són hipòcrites també. Ahir mateix a un programa de TV el públic es va posar a aplaudir i a cridar visques a Espanya, quan el presentador va dir que tancaven a la presó Carme
Forcadell.

Naturalment quan parle dels espanyols no parle de tooots els espanyols, hi ha una minoria significativa de gent amb criteri, equànime i sense manies. Eixa minoria salva tot un poble.

Els espanyols, i nosaltres per la part que ens toca també, tenen un greu problema de degradació moral, de corrupció mental, d’indignitat, que infecta tots els estaments socials i totes les institucions de l’estat.

Cada dia els periòdics, les emissores de ràdio, les televisions públiques i privades malparlen dels catalans, a vore qui la diu de més grossa. Però als bars, pel carrer, entre els amics, la gent fa el mateix. Això no és sa, és una patologia social, xenofòbia.

Els espanyols diuen, tots pagats, que no són nacionalistes, però tenen conflictes fronterers amb tots els països limítrofes. Quan algú qüestiona, la sagrada unitat de la pàtria espanyola,  el tracten com a delinqüent. La policia denuncia i multa els qui exhibeixen banderes independentistes als estadis de futbol, es prohibeixen certes samarretes als jugadors de determinats equips. Probablement tenen raó, no són nacionalistes, són alguna cosa més, són imperialistes, supremacistes, xenòfobs.

Veuen normal que s’empresone tot un govern legítim. Molts d’ells creuen que la presó és poca cosa. Veuen normal que els governants legítims de Catalunya hagen de pagar de la seua butxaca les despeses d’un referèndum exigit per la població. Però els governants corruptes d’Espanya, no paguen de la seua butxaca el lladronici de les autopistes radials de Madrid, de la plataforma Castor, de l’aeroport de Ciutat Real, de la fórmula 1 de València, del rescat bancari, de la visita del Papa, i de no sé quantes estafes més, que no me les sé totes.

Suporten el govern d’un partit polític, que hauria d’estar il·legalitzat per actuar com una banda de delinqüents. Un govern que amb els impostos de tots, alimenta unes clavegueres de l’estat, que es dediquen a vigilar i  perseguir dissidents polítics. Paguen periodistes degenerats que intoxiquen l’opinió pública.

Parlen de lleis i de justícia, de la mateixa manera com els inquisidors parlaven de Déu, per justificar uns actes que no tenen justificació en la raó humana.

Una crosta franquista ho cobreix tot: govern, policia, premsa, judicatura, societat. És possible citar a declarar Pablo Echenique i Alberto Garzón, per haver qualificat de nazis els qui van agredir càrrecs electes a Saragossa, i no detenir els agressors de la presidenta del parlament aragonés.

Ells tan feliços dient que “los catalanes son muy suyos”  i que nosaltres som tancats. Però mentre insulten els catalans i ens menyspreen als valencians els jutges imputen per delicte d’odi cantants i artistes, es desmunta l’estat del benestar,  que tants esforços ha costat a tantes generacions, es privatitza el que era de tots,  ens endeuten  dos-cents milions més al dia. De moment cada espanyol deu 23.500 €., demà el deute serà més gran.

S’ho haurien de fer mirar això, jo,  mentre s’ho miren, he començat a mirar amb certa  vergonya el meu carnet d’identitat.