Els fatxes

Han amollat els fatxes, ho han tornat a fer.  Ho han  fet seguint el guió de sempre d’una manera impecable, precisa.

Primer els mitjans de comunicació escalfen l’ambient divulgant mentides més grosses de les que són habituals en una professió que porta camí de perdre la poca credibilitat que li resta.

Després treuen al carrer policies i guàrdia civil que intenta atemorir la gent amb bons arguments: colps de porra, puntades de peu i arrossegament pels cabells dels ciutadans, ho han fet a Catalunya i a Murcia.

A continuació amollen els fatxes, bàrbars i covards, que, protegits per la policia, agredeixen impunement ciutadans, ho han fet a València.

És el moment culminant del guió que tant coneixem els valencians què tenim certa edat. Però la cosa no s’acabat encara.  Els mitjans de comunicació donen la noticia com un enfrontament entre faccions, sense dir qui són els agressors i qui els agredits, cap agressor paga cap preu per la violència exercida, i es culpabilitza els agredits per pensar com pensen.

I ja està bé així? No passarà res més?

Probablement no passarà res més, i hauria de passar molt més. Els agressors haurien de ser jutjats i condemnats, els comandaments policials haurien de ser expedientats i sancionats per no protegir els ciutadans, els responsables polítics haurien de ser cessats de les seues funcions.

Però mentre amb els meus impostos es financie  uns mitjans de comunicació que menteixen més que alenen, i alenen més que un porc, tot seguirà igual. Mentre amb els meus impostos es pague una policia que protegeix els qui agredeixen els meus veïns, tot continuarà de la mateixa manera I mentre el govern que governa amb el meu vot permeta esta indignitat, no canviarà res.