Ahir

Estic a l’alqueria i no entre a internet, veig molt poc la tele, i no llig els diaris. Però huí he pujat  a Castelló, he de fer-me unes proves mèdiques; aprofitaré per presentar  la declaració de renda, per  fer alguna gestió per la ciutat, i per vore a internet els resultats de les eleccions d’ahir.

Ahir, mentre desullave unes tomateres, la meua dona em va dir que els resultats de les eleccions eren molt bons, nosaltres som d’esquerres i nacionalistes. Per l’hora vaig entendre que aquells resultats eren els de les enquestes als col·legis electorals, i li vaig dir que no s’ho creguere. Efectivament, en quan van començar a publicar els resultats de les votades, la cosa va canviar significativament. El cas és que el PP ha guanyat les eleccions millorant els seus resultats anteriors.

Huí tot són lamentacions. Entre els comentaris abunden els típics: “no ens ho mereixem” i “açò és un país de dretes”. Els mereixements no tenen res a vore amb els resultats electorals, ni amb res, se’n moren de molt bons i sobreviuen de molt roïns. Açò no és un País de dretes, és un país que té por.

A mi també em disgusta, molt, que el PP guanye les eleccions: són uns maleses, una desgràcia per al País, són mentiders, corruptes, gestionen malament els interessos públics, tenen molt mala llet i són lletjos.

Però ens guanyen en vots, i això representa una llosa que impedeix que la societat evolucione, la seua força ens situa més enllà de l’immobilisme, amb ells retrocedim. Retrocedim en llibertats, en igualtat, en cultura. Retrocedim econòmicament, ens estan arruïnant, a les persones, a les empreses i al País, no m’allargaré més, el triomf del PP és negatiu, al meu entendre.

Tot i això, la gent els ha votat, els ha votat amb certa vergonya, tot hi ha que dir-ho, per això les enquestes prèvies els donaven resultats inferiors, perquè la gent tenia vergonya de dir que votava PP.

La gent els ha votat perquè som una societat de vells, una societat que tendeix a la decrepitud. La gent no té fills, i si no hi ha joves, no hi ha renovació, no hi ha canvi generacional, no hi ha canvi polític, no hi ha més que esllanguiment i por.

Els han votat perquè tenen por i com tenen por es volen creure tot el que es diu dels partidaris del progrés. Saben que no és veritat que si perd el PP açò serà Venezuela, però s’ho volen creure perquè són temorucs, són vells instal·lats en la debilitat.

Han votat PP perquè el PP tenia un missatge clar i fàcil d’entendre: Si voteu PP tot seguirà igual, si voteu als altres no sabem que passarà. La gent els ha votat sabent que són uns lladres i uns mentiders, però la gent pensa: “estos ja s’han fet rics, els altres encara s’ho han de fer”.

Han votat continuïtat perquè el PSOE s’ha dedicat a criticar de la mateixa manera a la dreta com a l’esquerra, fent vore a la gent que una confluència postelectoral era complicada, i perquè tots els mitjans de comunicació estan al servei de l’immobilisme.

I també caldrà rectificar errors, reflexionar quina és la millor manera de vèncer la por, bastir un projecte concret que es pugue visualitzar fàcilment i elaborar un discurs clar, senzill i convincent.

Però el progrés és possible, fer fora del govern els lladres és possible. Ahir no va poder ser, però les coses bones costen temps i esforç. A mi, que ja tinc una edat com per vore la vida amb certa perspectiva, m’ha costat tot molt, no m’han regalat res, sempre treballant, sempre contra corrent, sempre pagant un preu per tot, i ací estic amb els meus errors i els meus encerts.

Un País és més que una persona i l’esforç que hi ha que fer per redreçar-lo és enorme, per això convé recordar aquell vers de Raimon quan diu que venim “d’una lluita que és sorda i constant”. Ací estem i ací estarem fins que els fem fora i aleshores haurem de fer un altre enorme esforç per construir un País més honest, més lliure, més ric i més net.

l