ROMA TRADITORIBUS NON PRAEMIAT

Ja fa molt de temps que no llig els diaris, menteixen més que alenen, i alenen més que un porc. Però ahir, mentre em feia un rebentat a un bar, li vaig pegar una ullada al “Levante de Castellón”, el nom té la seua gracia, els diaris valencians tenen noms graciosos: “Levante” i “Las Provincias”, hi has, i si en vols més para el cabàs. El cas és que al “Levante de Castellón” vaig llegir que els empresaris valencians estaven més cabrejats que una mona. Es queixaven amargament perquè el govern no els feia gens de cas.

Deien que el País Valencià no tenia cap pes polític a Madrid i que no es feien les inversions necessàries, que el corredor mediterrani no tenia consignació pressupostaria i que sense inversions en el corredor mediterrani les seues exportacions s’encariran i perdran competitivitat.

Els empresaris valencians farien riure si la seua actitud de submissió abjecta als qui governen no ens haguera perjudicat tan contundentment a tots els valencians. S’han passat anys llepant-li el cul a Madrid i als seus agents locals i ara tenen la barra de queixar-se, del poc de cas que els fan.

Però si no son ningú, si l’empresariat valencià no existeix. El que existeix és una colla d’individus rics i corruptes que s’havien pensat que ballant-li els nanos als cacics locals s’enriquirien més encara. Ara tremolen perquè els seus negocis no van bé, però prèviament ens han arruïnat a tots.

Els empresaris valencians s’han limitat a convertir-se, copiant el model de Madrid, en una elit extractiva. Mai han assumit l’obligació que tenien amb el seu País.

De vegades he tingut converses amb empresaris i representats de sectors empresarials i sempre els he retret que no assumiren l’obligació que tenien amb el País que els havia fet rics. Recorde una vegada que en una conversa amb determinat líder empresarial d’un sector molt important d’estes comarques li retreia el recolzament que li feien al cacic local, la seua contestació va ser molt senzilla: “Home, tots sabem com és, però que hem de fer”.

Docs això han fet els empresaris valencians, callar i obeir, finançar la corrupció dels polítics, llepar culs, i col·laborar en el desastre de País que tenim, i ara que les coses no els van bé es queixen. Vergonya cavallers vergonya!

Ara quan els empresaris valencians es queixen pel poc de cas que els fan de Madrid haurien de recordar la frase que Escipió els va dir, quan anaven a executar-los, als qui van trair el seu país. “Roma traditoribus non praemiat”.

El mal és que els haurien de fer cas, per ridículs que siguen, perquè els perjudicats de la falta d’inversions no són ells, ho som tots els valencians, i ja està bé la cosa.