L'ALQUERIA DEL PLANTER

L'ALQUERIA DEL PLANTER

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Torne després d'un llarg estiu



A primers de juny me’n vaig a viure a l’alqueria i no torne a casa  fins que ve la fresca de la tardor.
Enguany ha vingut la tardor però la calor no se n’ha anat, així que amb fresca o sense me n’he vingut a casa a viure fins el juny que ve.
A l’alqueria no llegeix els diaris ni escolte la radio ni tinc Internet. Fins  l’estiu passat em connectava a la xarxa, però ho he deixat estar, m’estic tornant una miqueta primitiu, pretecnològic, rural. Primer vaig deixar de comprar els diaris, són d’una vilesa angoixant, després vaig deixar d’engegar la ràdio mentre conduïa, m’entrava oix de sentir a totes les emissores les mateixes estupideses.  I el dia que me’n vaig anar a l’alqueria vaig pensar que no calia endur-me l’ordinador, encara conserve el mòbil però mai sé on l’he deixat.
Ara que he tornat a casa, he configurat el whatsapp al meu mòbil, m’he comprat una tv smart per vore pel·lícules i TV3,  també perquè la tv vella s’ha espatllat definitivament, i he pensat de reprendre aquest blog.
Volia començar escrivint sobre alguna de les nombroses tertúlies que hem tingut al llarg de l’estiu asseguts tranquil·lament a l’ombra de l’emparrat o contar alguna de les festasses que hem celebrat, hem tingut moments d’una gran tristesa, però això és cosa nostra i no cal parlar-ne. 
Però abans de posar-me a escriure he obert el Vilaweb, tinc cert interès en el procés català, i he vist un vídeo sobre el nou d’octubre a València, també he llegit la noticia sobre la nova llei que vol fer el govern del PP sobre les senyes d’identitat valencianes. M’he quedat com la xiqueta del miracle, no m’ho podia creure. És cosa sabuda que esta gent que ens governa mai ha tingut decència,  però ara han perdut la poca vergonya que els quedava.
Impressiona vore a València la xusma feixista bramant pels carrers, insultant a uns xicots de Compromís que anaven pacíficament a la processó cívica. Hauria d’anar més gent decent a eixa processó cívica i recuperar el seu sentit original. Resulta insultant vore com la commemoració de l’entrada de Jaume I a València s’ha convertit en un festival de la intransigència, l’ofensa i l’insult a persones i institucions, vergonya cavallers vergonya!
Després de vore el vídeo dels brams, hi havia agüeles que bramaven com tonyines i homens panxuts que ho feien com verros, he llegit la noticia de la nova llei que vol fer el govern valencià, alguna cosa havia sentit però no m’ho acabava de creure. A collons! Aquests no entropessen en barres, això no és una llei, això és una humiliació a tots els valencians.
Després probablement no ho faré, sóc massa civilitzat, però m’estic plantejant deixar de saludar a la gent del PP, crec són indignes. Mireu si no el president de la Generalitat Valenciana, alguns li diuen el moniato, lleig, no se li pot dir moniato a un representant del poble. El Sr. Fabra, D. Alberto, és de Castelló, el meu poble. El PP a Castelló sempre a volgut presumir de tolerant, de liberal. El fan president de la Generalitat  tanca canal 9 i talla les emissions de TV3 i de Catalunya ràdio,  ara, damunt,  fa una llei que és explícitament intolerant, ridícula i antiestètica, hi has tarannà obert i tolerant. Diuen que Unamuno referint-se als valencians va dir: “levantinos os ahoga la estética”, si aquell senyor alçara el cap no tindria més remei que dir: “valencianos os ahoga la chabacaneria”.
Pel que veig tornem a començar, com en el dia de la marmota.  El franquisme valencià a la transició tenie tanta por de perdre els privilegis que va  finançar els grups  violents que organitzaven aldarulls contra les autoritats democràtiques i acadèmiques, que posaven bombes als nostres intel·lectuals. Ara tornem al mateix, però alguna cosa ha canviat, ara els del PP, hereus del franquisme més ranci, tenen motius per tindre por. Se’ls acaba el bròquil, aniran fora, no tornaran a governar, molts hauran d’abandonar els llocs de poder a les institucions, i alguns poden anar a la presó, i això fa mal.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada