LES MONES DE PASQUA

El diumenge de Rams solem anar a l’alqueria per fer les mones de pasqua i passar el dia amb els amics. Quan em vaig fer el forn, fa una pila d’anys,  vam començar per ajuntar-nos uns quants amics per fer les mones, però ara que els fills se’ns han fet grans i ja tenim nets, s’apunten a la festa fills i nets, de manera que ens ajuntem una gentada, encara sort que a l’alqueria hi ha espai per a tots.

De bon matí encenc el forn, ha d’estar dues hores amb foc per a posar-lo a punt, però la pasta de la mona és una miqueta delicada, s’aflama amb molta facilitat, de manera que amb el forn ben calent comencem per fer uns cocs per esmorzar.

Quan tenim els cocs fets, amanim unes bones ensalades, uns platerets d’olives negres ben fortetes i alguna cosa més i esmorzem i xerrem una bona estona, mentre la pasta de les mones es fa bona.

Mentre les dones fenyen les mones nosaltres ens dediquem a obeir, si ens manem alguna cosa, i a xerrar del camp, del temps, i de les pallassades que diuen i fan els qui ens governen, ara els ha pegat per tancar les escoles en valencià, quina colla de botasèquies, a vore si convoquen eleccions i ens els llevem de damunt, són com una llosa.

Quan es fa hora comencem a fer la paella, mentre ens fem una cervesseta i anem enfornant les mones que ja estan a punt. Els xiquets rebaldeixen  pel jardí i per l’hort, i els joves xerren la mar d’agust a l’ombra de la carrasca.

Entre unes coses i altres es fa l’hora de dinar. Dinem, la paella sol eixir sempre molt bona, prenem cafè, infusions, begudes espirituoses, i tastem les mones calentetes encara del forn, estan de categoria. Després de xerrar una bona estona continuem enfornant fins que tenim totes les mones cuites, en solem coure una setantena, pel cap baix, i a poqueta nit ens n’anem cap a casa que ja esta bé per avuí, fins el diumenge que ve que és pasqua i també hi ha que celebar-ho.

La mona és el dolç típic de Pasqua, els xiquets anàvem a berenar i ens endúiem una mona amb ous, després de menjar-nos la mona dèiem: “ací me pica, ací me cou, i ací te trenque l’ou”, i li trencàvem l’ou al cap de qui teníem més a prop.

Les mones si tenen forma de rotllo no es solen farcir, i s’adornen amb ous de colorins, però si tenen forma de beniteta es farceixen amb confitura de moniato o de cabell d’àngel, també es poden farcir amb molles, Les molles són típiques de Castelló.

Ara us diré la recepta de les mones tal i com les fem a Castelló, A Tortosa li posen llet, ací no li’n posem, les dones diuen que amb llet es ressequen més prompte, jo crec que no es posa llet perquè l’agua és més barata.

Ingredients:

-1 Tassó ple d’ous (amb rovell i clares)

-1 tassó ple de sucre

-1 tassó ple d’oli

-1 tassó d’aigua tèbia

-100 grams de llevat de pastilla

-Farina  la que admeta, aproximadament 1 Kg.

Elaboració:

Posem a un llibrell l’aigua tèbia, tot seguit hi tirem el llevat, el dissoldrem bé  amb l’aigua tèbia. A continuació posarem el sucre i remenem amb insistència fins que el sucre queda desfet completament, seguidament afegim l’oli  i el ous. Ho remenem durant una estona i quant tot estiga molt ben integrat anem afegint la farina, a poc a poc i treballant els ingredients durant prou de  temps.

 La massa ha de quedar un poc blaneta i que no s’enganxe a les mans. Per a acabar, deixem reposar la massa tapada amb una manta perquè puge. Una vegada haja pujat hem de fènyer, fer les mones. Les fem donant-los la forma que vulguem i farcint-les amb la confitura i les  deixem reposar fins que pugen una altra vegada. Finalment les enfornem, el forn ha d’estar a uns 180º, més o menys. Abans de posar-les al forn agafarem un ou i el batrem com si fora per fer una truita  i   amb un pinzell les pintarem i ensucrarem, amb sucre i confits de colorins, també les podem adornar amb fruits secs.

Si  volem les podem farcir de cabell d’àngel, moniato, nocilla ,molles etc.

Recepta de les molles

1 tassó de farina , 1 tassó de sucre, molta llima ratllada, i oli el que admeta tot això es remou molt fins que quede tot compacte.