VIOLENCIA

Anit vam anar a vore una actuació de Carles Denia, tinc un fill que és guitarrista i m’ho va recomanar. Em va agradar molt, vaig quedar favorablement impressionat. Després vam sopar amb uns amics i, com és natural, vam xerrar de tot un poc. Un d’ells ens va contar un cas recent que li havia passat, el cas més o menys ens el va relatar de la següent manera.

Per un dels carrers del nostre barri, el Raval dels llauradors de Castelló, anava un grup de joves anarquistes amb les banderes i les pancartes plegades, es veu que tornaven d’una manifestació, i anaven de camí al  local que tenen al carrer de Sant Miquel al mateix Raval. Ells anaven per la vorera i paral·lelament, pel carrer, anaven al mateix pas unes camionetes d’antidisturbis. En girar un cantó, davant de la casa on viu el meu amic, es troben amb unes camionetes d’antidisturbis creuant el carrer i barrant-los el pas. Als joves es veu que els va entrar por i van pegar a fugir, allò es convertí en un caos, xiqüelos i xiqüeles fugint espantats, els policies darrere, cotxes de la policia derrapant pels carrers. No tenien escapatòria estaven acorralats. Davant mateix del meu amic un policia va arraconar una xica contra la paret. El meu amic es va posar al costat per fer alguna cosa, almenys per ser testimoni del que podia passar, per animar a la xiqueta. Una altra dona del raval que passava va incriminar el policia.

La dona li va dir al policia que si no li feia vergonya mamprendre a una xiqueta i que la deixara tranquil.la. En això, no se sap d’on, apareixen dos policies de paisà i li demanen la documentació a la dona. Ací es va acabar la història perquè es van acostar uns coneguts i vam encetar una conversa nova.

L’endemà el diari, pel que contava el meu amic, duia la noticia que havien tirat ous al govern civil, ara es diu “subdelegación del gobierno”, i que la manifestació no era autoritzada.

Vivim un temps molt tranquil, pacífic. No entenc eixes manifestacions de força policial per un grupet de gent jove, no ho veig justificat. No vaig presenciar els fets però qui m’ho contava es un amic meu, un home de més de seixanta anys gens procliu a posar-se en embolics, i es va arriscar posant-se de part de la jove detinguda. A la dona que va intervenir en defensa de la jove també la conec, és veïna, i també és una persona tranquil.la.

Quin numeret degueren muntar els policies per a escandalitzar els veïns que ho van presenciar. Que no tenen altra feina que acaçar la gent jove?. Que vagen a agafar els lladres i els estafadors que han arruïnat el país, i que deixen en pau els joves, que tenen motius per a encendre-ho tot en flama, massa bé que es porten.

Però es veu que és la tendència que marquen els governants: menys sou, menys sanitat, menys serveis, menys educació, més atur, més impostos i més repressió.

Fins el dia que ens fartem i els enviem a tots ells a fer la ma, que ja va sent hora de treure’ns esta gentola del damunt.