Els de Castelló sou molt tancats
Farà cosa d’un
parell d’anys, vaig vore un programa a la tele, no sé si encara el fan. Aquell
programa intentava demostrar si el que
era acceptat com a cert per la majoria de la gent, ho era o no. El capitol que
jo vaig vore posava de manifest la falsedat de la típica escena de qualsevol
pel·lícula d’acció, on amb un tir al dipòsit de benzina d’un cotxe, el fan
explotar d’una manera molt espectacular. El programa es deia “Caçadors de
mites”
Crec que hi ha
alguns mites referits als valencians, jo conec la versió castellonenca perquè
visc a Castelló, que s’haurien de desmuntar, com intentaven fer en aquell
programa de la tele. Posaré alguns exemples: Ací, tot i que l’hivern és suau,
es passa més fred que en qualsevol altre lloc perquè és un fred humit, el
mateix passa amb la calor de l’estiu, els valencians som seminfotistes, tenim
els polítics més corruptes del món, Castelló és lleig i no té res que valga la
pena conservar, els valencians parlem malament el valencià, ho hem fet malbé
tot, som conservadors, el País Valencià és on més barbaritats urbanístiques es
cometen, els valencians som tancats, això també és aplicable als catalans, dels
catalans en realitat el que es diu és que “son muy suyos”, que vol dir el
mateix.
Opine que tot
això és fals, i que hauríem de començar per no creure’ns tot el que diuen de
nosaltres i conservar un mínim d’autoestima.
Anit una xica
que conec va treure el tema, va dir que “la gente de Castellón es muy cerrada”,
li vaig preguntar si també opinava que
el fred de Castelló era més gelat que el del seu poble i em va contestar
afirmativament apel·lant a allò tan famós del fred humit. Per fer-me entendre
com érem de tancats els d’ací, em va dir que quan als desset anys es va instal.lar
a Castelló, el valencià estava de moda i li va costar trobar amics, també va
argumentar que el seu home, que és d’ací, encara té els mateixos amics de
sempre.
Admetent que
potser tinguen raó els qui parlen malament de nosaltres, intentaré descobrir la
veracitat o falsedat d’eixes afirmacions, com el programa aquell de la tele.
Avui posaré a
examen l’afirmació “Los de Castellón sois muy cerrados”.
Respecte als
arguments esgrimits en la conversa d’anit, trobe normal que als desset anys
siga dur deixar els amics i traslladar-se a viure a un altre poble. També trobe
normal que si una persona viu sempre al mateix indret, conserve els mateixos
amics. Pot ser que el que a mi em semble
normal siga degut a que sóc de Castelló i, per tant, tancat. Pot ser que les
persones de mentalitat oberta canvien d’amics cada deu anys, això no ho sé.
Conclusió: Com sóc jutge i part no puc treure deduccions vertaderes dels dos
arguments exposats, hauré de buscar
arguments més objectius, quantificables.
Amb dades del
2007, el 40,5% de la població de la província de Castelló ha nascut al mateix
municipi, el 20,2% a un altre poble de la província, el 23,4 % fora de la
província i el 15,9% a l’estranger, som minoria els indígenes. Però si contem
que la immigració massiva va començar als anys seixantes, i això significa que
molts dels nascuts a Castelló són fills d’immigrants, deduirem que els
autòctons de veritat, els tancats, encara som més minoritaris. Mai ha hagut cap
problema entre els nascuts a Castelló i els de fora, abunden els matrimonis
mixtes. No sembla que siguem tancats els de Castelló.
A Castelló
tenim forasters ocupant càrrecs importants, dirigint empreses, dirigint diaris,
en política, en l’àmbit fester,
associatiu, prosperant en tots els àmbits, el bisbe de Castelló és de Zamora. Si
la gent d’ací és tancada no es veu que això tinga cap efecte constatable.
Els valencians
hem tingut cinc presidents autonòmics, un era murcià i un altre manxec, els
catalans han tingut quatre presidents, un era andalús. No ha hagut mai cap
valencià ni català presidint cap comunitat castellanoparlant. El tema dels
presidents, respecte a la qüestió en debat és un puntàs a favor nostre, ací som
molt oberts, pot ser una miqueta massa i tot.
Pot ser la
percepció que tenen alguns forasters respecte a que som tancats estiga motivada
per d’idioma que parlem alguns, diferent al seu. A eixe respecte no tinc res a dir, parlem
diferent, però a Castelló i al País Valencià tots els mitjans de comunicació es
fan en espanyol, la llengua de l’administració és l’espanyol, en públic es
parla majoritàriament en espanyol, i a Castelló hi ha el costum de parlar en
espanyol als que no són d’ací o no tenen cara de ser d’ací. Respecte a l’
idioma som més oberts que els Madrilenys que mai m’han parlat en valencià quan
he visitat aquella ciutat.
Si açò fora el
programa “Caçadors de mites” conclourien el programa dient: s’ha demostrat que
el mite és falç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada