Catalunya Ràdio

Avui la dona m’ha dit que han tancat els repetidors de Catalunya Ràdio al País Valencià, veges tu.

Ens deien que això de la llengua, del País, no tenia importància, que estava bé parlar valencià a casa, però hi havia coses més importants que la llengua pròpia: la economia, les infraestructures. Ens havien dit que el món s’havia globalitzat i que reivindicar les coses pròpies era antic, de poble, que no havíem de mirar el passat, el que importava era el futur.

No sé com s’ho han fet, o si, però el cas és que ens han deixat sense economia i sense infraestructures. Els “listos” ens han arruïnat i ens han deixat sense futur per als nostres fills, com ho veus això?.

Ara se suposa que ells, els que saben, els que ens parlaven de la globalització, els que ens deien que hi ha horitzons més amplis que el propi poble, haurien d’estar treballant molt per a que tots poguérem eixir del forat on ens han clavat.

Però no, no ho fan això. Ja fa set anys que estem al clot i no es veu cap moviment positiu. Ara resulta que tot el seu maldecap és fer-nos desaparèixer com a poble. Els moderns, els internacionalistes, els globalitzats, els cosmopolites, els del mestissatge, resulte que són més de poble que nosaltres. No tenen altre maldecap que procurar que els valencians no puguem accedir a cap mitjà de comunicació en la nostra llengua, primer van tancar TV3, ara Catalunya Radio, ja tenen enfilat l’ensenyament en valencià, qualsevol dia ens acaçaran a pedrades pels carrers.

Aquests poques vergonyes es veu que no tenen més preocupacions, més prioritats que la seua Espanya: una grande i pobra.

Bé, tenim un problema i l’hauríem de solucionar. No pot ser que no puguem sentir una ràdio en el nostre idioma, que no puguem llegir un diari en el nostre idioma, que no puguem vore una TV on parlen el nostre idioma. No en som tan pocs ni tan pobres i ignorants per a que ens passen eixes coses. Alguns amb més coneixements, més contactes i més diners que jo haurien d’estar ja treballant per a solucionar un problema que jo personalment considere que és greu, amb mi podeu comptar per al que faça falta, i siga raonable.